CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA
CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT
CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA
CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT

[Antzoki]
Ho faig de conya, oooh
regala'm una carantonya, lleva'm la ronya
perguí la vergonya a una botella de Cointreau
cridant a l'eternitat que ara va de bo
burlant-nos de l'escòria, fent història
pena i glòria, boira, l'aparte i entre
traçant la trajectòria cap al teu ventre
projectes de la perifèria al centre
cantant-nos en Raimon hem viscut junts
llum, foc, veu, unint els punts
lluitar damunt d'una terra que plora
que no mora, és l'hora de defensar-ho fora
cançó que honora la classe treballadora
amb veu seductora i instru motivadora
l'estora té la pols de tot el teu camí
del que somniàves sentint a Moustaki
tovarichi, què?
camarades, anònims de bé, la bona gent
creiem en ella, en ell, en qui ens sent
tasta el ritme, fluix, fruix, gaudix
deixàrem de fer estelades amb guix
per omplir avingudes, grises, mudes
batalles vencudes i cridades perdudes
mira Noveccento, vigila el tempo,
al sexe, al rap, mmm, clar
el caliu d'una llar, la fredor d'un tzar
un port sense far, un cor rar, encedre's
paraules d'odi senzilles i tendres
l’optimisme de guanyar sense vendre's
de triomfar, de renàixer de les cendres
vull l'orgull de les innocents al cadafal
l'orgull dels pescadors del Cabanyal

CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA
CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT
CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA
CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT

[Olmos]
Portem la història gravada a barres
cintes blanques, guitarres, fartons de goles amples
suïcidis col·lectius
amnèsia controlada, memòria silenciada
precioses matinades
buscant l’orgull de seguir vius
amb el cap alt, el pit amunt
tu també, Brutus, fill meu? Especialistes en ofegar veus
clavells i roses, Déu i l’ordre de les coses,
ací per 10 cèntims acabarem dins les foses, crits,
germans maten germans
espardenya o guant blanc? Blau o no blau?
Lo Rat Penat i Tirant lo Blanc, sang i espasa
files pel carbó i l’oli, sacs d’odi i la fam entrant pels coixins a la nit.
a espentes i rodolons, caminàrem ferms
ens volgueren separats però ens ajuntarà el temps
portem la batalla a les venes, trens farcits d’idees
ments farcides d’arguments conscients
anys de por i de misèria, de crueltat i histèria
València, vesprades d’estiu banyant-se dins la sèquia
el Xúquer, el Sènia, fira de la vanitat
portem la dignitat que ens furtaren amb la identitat
drap clavat, ens uneix tot un llegat
tancar els ulls a la realitat és frenar la unitat
estic fart, vull l’orgull del llauro trepitjant l’esvàstic,
l’orgull de l’obrer de la fàbrica

CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA
CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT
CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA
CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT