We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

ARA VA DE BO

by ARRAP

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR

     

1.
[Antzoki] Sona la campana i a totes i tots els fa goig ser eixe punt roig al bescoll de Rajoy "No es lo que tengo, es lo que soy” Oh, que profunda diu "la nostra cançó" quan sentiu xunda, xunda [Olmos] València ens ha parit, ara que empome esta magrana taronjà en la cara a xupla polles Pepe Sancho i Calatrava som un avortament, un còlic, drama bucòlic, tu eres gòtic? nosaltres el renaixement que trenca el tòpic [Antzoki] Hem ixit de les coves, hem trencat els esquemes inclús la xula de Móstoles coreja els nostres temes fantasmes en tuppers, som ghostbusters de la #valencianrevolution comunity managers [Olmos] Directes al trending topic del Twitter, ells van de Beatle, Roma i Seattle. Al Corte Inglés entrem: Royale Battle sang i corre, drama en dos actes ARRAP ara es diu Big Ben si som exactes [Antzoki] Rimes, làtex, samples, riures, música al cotxe empresari fantotxe? Boom! goma-2 al Porsche copes, coros, porros, som l'arrapada ferotge posant-vos calentorros com la Cristina Pedroche [Olmos] Deixant les coses clares, mares, pares, ploren, bramen, quintos, braves, trenquem bafles, flames roges, cames corren ungles del felí ARRAP, després de les dotze som un rat penat som goma 2 al banc, l’enemic de l’estat [Antzoki] I on estan, on estan, els diners dels valencians ni geriàtric d'alemanys, ni platja de castellans groupies? Fans? Volem hooligans rotllo Ballesteros hem aguantat com capitans [Olmos] Acariciem un gat negre com el Doctor Gang a més d’un grup de rap som un think tank dictant el teu cervell en blanc, luita lluita, m’he explicat? ni crew ni squad ni clicka, aplec internacionalista [Antzoki] Big bang, nous shows, gang bang, nous flows ocupant amb ous el banc com bous ens posem els guants durs contra bolsos Tous, murs no seran segurs, arguments gruixuts contra al fal·laç discurs BENVINGUDES, BENVINGUTS, IXIM AL RING ROJOS, POETES I ASTUTS ESTIL HO CHI MINH BENVINGUDES, BENVINGUTS, IXIM AL RING ROJOS, POETES I ASTUTS ESTIL HO CHI MINH (X2)
2.
Ara va de bo 03:19
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! VE LA PRIMAVERA, DESPERTA LA FERA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! ENCEN LA FOGUERA, CREMA L’ESTANQUERA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! MODESTA TEMPESTA, PLORA LA CALANYA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! HONESTA CONQUESTA, TREMOLA ESPANYA! [Olmos] Sota la terra, mira, un tresor amagat la força d’una mina, dintre del puny daurat acosta't, mira, mira, portem llum al debat trencant l’expectativa, ARRAP el colp d’Estat la força repressiva recula, tira i arrossega rossega l’enveja, farem forat a la consciència adormida siga com siga, canalitzem l’ira la mentida, nosaltres a la nostra apostant pel combat és canya verda, ara va de bo, passem a l’acció, a Toni Cantó li falta un regó ho, ho, no esperes una nadala entrem al panorama com una cornada algú s’amaga, apunta i dispara tragaran rimes, nosaltres donem la cara, ofegant eufemismes, qui va a callar-nos ara? de Guardamar a Salses, de Fraga a Maó no ens venem al PPSOE com els de Mediapro bonico, pren-te la medicina, quadrem files posem les piles, no és un joc de xiquets clixés, fitxes de dominó, van de tres en tres gemecs, arraps, fluxos i dixes babes que flipes fem el rap que tu voldries, misericòrdia demanen però algo fa pudor a les Corts, cavem fondo acabaràs fent-li companyia a Lizondo dignitat obrera, al patró un trombo musicalitat en lluita, d’arrels com el torró ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! VE LA PRIMAVERA, DESPERTA LA FERA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! ENCEN LA FOGUERA, CREMA L’ESTANQUERA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! MODESTA TEMPESTA, PLORA LA CALANYA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! HONESTA CONQUESTA, TREMOLA ESPANYA! [Antzoki] Amor, humor, honor, banderes roges, caliu besades vora el riu, kassalla crew, niu combatiu, natiu, massiu, viu, no ecoway som el grup més explosiu, el més jarrai ARRAP és muay thai, no emprenyes bambes de 90 pavos? Millor espardenyes la veu de l’Albufera, dels treballadors de Cullera no de quatre ninyatos, fora de la Ribera a galopar a galopar, garrotades i manars estimades, tots els dies són 8 de març però modernes no van a manis, només al Sònar per això la S del PSOE és un símbol del dòllar puja a esta nau, waw, ja cau el babau som parella de cine com Jack Lemmon i Walter Mathau acompanyats als plats per Cano, més de barri que el Rayo Vallecano glamour de sèquia, nano jardcore aborígen, raó i insurrecció disculpeu les molèsties, ejaculem revolució valent qui coneix la por, no qui viu atemorit arrapa’m l’esquena, nena, socialitza el teu llit apaga la tele, aparta el tanga sibarites de la rima a la tarima, una ganga boig roig goig, avalots, la bullanga al nostre funeral sonarà la Muixeranga ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! VE LA PRIMAVERA, DESPERTA LA FERA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! ENCEN LA FOGUERA, CREMA L’ESTANQUERA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! MODESTA TEMPESTA, PLORA LA CALANYA ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO! HONESTA CONQUESTA, TREMOLA ESPANYA!
3.
La fama 03:16
[Olmos] Només voleu la fama, mala gana em banye en palangana, no necessite un xaletasso cremar l’Aitana, el teu cotxasso, mel de romer tot per a tu, no el vull vaig en Fernanbus, metro, i tarda un ou música de soul, no de sou, tirant de descàrrega tinc una fanecada de gigabytes en la safata d’entrada quina mala bava es gasta el paio d’ARRAP al Twitter alguns pareixen Flipper parlant, tipet si vols per Nadal et regale una gramàtica tinc una màquina d’escriure i una automàtica, moixo vols viure la hip hop live, un Rolls Royce, però del dit al fet hi ha un tret al clatell del Coixo xicones boges per tu a l'Umbracle i al port on abans hi havia treballadores i ara putes gran resort, és la fama, no el rap, la teua religió, pobre però ja ho digué Marx, és l’opi del poble [Antzoki] Per a rimar necessiten safata de cocaïna nosaltres som Jean-lucs i les bases són Anna Karina si esteu rapejant per pasta, ties i limusina aniré preparant la nitroglicerina sóc el més guapo, el millor, ego, ego, ego es banyen en xampany de 1000 euros, altres al talego xiques florero, postureo que parleu si no haveu llegit més que els tebeos de Teo busques la fama, vols un tema amb Rihanna pessetero, ment ufana vaciles de catxé? El nostre serà ta germana ARRAP desparrama tocant els collons com Michel a Valderrama "one euro, one Pepsi" té tela abans de vendre'm viuria a una fabela, me la pela si has estat a la trena quan els teus ideals se resumeixen en vacil·lar de cotxe i de "cadenas" [Olmos] Alguns fan el que siga per ella, posar en boles, bukkakes després buscar les seues fotos al Tillate volen fama o xuplar-li el cul al qui la té musculitos, samarretes petaetes i dir tete ideologia zero, t’arrimes al sol que mes calenta spam al Facebook com tècnica de venda mira per damunt del muscle, tigre de paper i no oblides apuntar-te a Fama si eres breaker [Antzoki] El rap és la CNN dels negres diria Chuck-D la Telesur del País Valencià direm hui i ací alguns confonen ser MC en ser un Jay-Z al MTV i brindem pel seu fracàs amb bon vi, que sí que queda molt guapa la visera plana però que no siga igual el teu encefalograma este és tema dedicat a una fulana, la fama que adopta mil noms però mai mai serà la nostra ama
4.
[Olmos] Abans el meu poble es vestia de terra i faixa hui la terra mor a mans d’un brut feix de la Caixa l’aixà és peça d’arqueòleg de ciutat ben vestit, pentinat, especulant la veritat, de bat a bat, obrint finestres i balcons a les nits tristes d’estiu a la porta sentint els trons hui es parla de “muerte” i la mort sembla un poema vell el pardal ja no és ocell, la corbella és un anell d’or puc sentir els plors al cementeri ressonen antics els llits, ungles clavades als pits, ofegats crits als nínxols, clamen venjança gravades a sang i espasa mort, fam i submissió entrant d'Almansa tinc un pot ple d’esperança captiva li cante amor al meu poble, Plaerdemavida arribe al meu destí i bese la cara al futur, sabent que el meu botxí no baixa del nord al sud puc sentir l’olor brollant l’aigua de l’assut amb el cap alt i convençut, que ens venceren i hem vençut forçuts com el guerrer cabut de Moixent ens furtaren la llavor però tenim la força i el forment camines decididament, conscient que ens tallaren la llengua però parlarem si cal amb les dents no serà voldria ser, serà som i serem i no hi ha preu tres segles després seguim en peu regadius, conreus, pobles, grans ciutats ens volgueren agenollats, separats, però hem tornat la força de Basset, maulet, valent soldat jo sóc aquest que em dic... cavaller com Àusias March romans, fenicis, musulmans, jueus i cristians, què vos passa valencians? acomodats i provincians, encara plorem a Miquel Grau i passen els anys Montanejos, mil putades, per vosaltres seguim germans. TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT TENIM REGADIU, TENIM SECÀ PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ TENIM REGADIU, TENIM SECÀ PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ. [Antzoki] M'aclame a tu mare de terra sola, per la gola herberet de la Mariola, Balansiya, olor a flor de Vinarós a Oriola contarelles i rondalles de Valor cassalles, llengua d'or al segle de la buidor amistat i sol, no hi ha dol al trinquet ressona el caragol de mar maulet avançar de fet a fet, de fit a fit mirar al mar el rebesnét del Tio Canya fart de pagar i callar partida al truc, tasca, dolçaina i llaüt a l'ombra d'una carrasca versos del Coral Romput un cognom orellut i un camí al Puig ben sabut és el que tinc, és l'herència, de qui mai s'ha venut clamàrem indepèndencia en places plenes per la bonica València amb la il·lusió a les venes hui faig un cant humil, fill, a aquella primavera a l'Ajuntament de Russafa, a la Casa de la Palmera a les alqueries que no estan, a cada sèquia que hui és entelèquia i imaginació, redempció mos rodó, mona de Pasqua, vesprades d'estiu nét del Grau, el marítim dóna pau i caliu cartells de Renau, art contra èlit, brut cristall dies passar, baixar la vall, samplejar al tall el meu últim ball, el teu posat noble bramant en la llarga nit del nostre poble fira i porrat, murta i baladre, arrop i tallaetes pactes que ixen cars, tenim idees netes fogueres de Sant Joan, pàtria mediterrània, rata penada Xàtiva en la memòria, arrasada, socarrada la història és nostra, el futur és a les mans Tombatossals, arròs en costra, moros i cristians dignitat, orgull, humilitat, valencianes, valencians hui lluitant contra lladres, botxins i tirans. TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT TENIM REGADIU, TENIM SECÀ PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ TENIM REGADIU, TENIM SECÀ PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ.
5.
[Olmos] “Mira tu DNI” ¿ahí que pone? Español, ¿no?” argument irrefutable himne impronunciable castissa i rància masclista treu el sabre la dona és elegància quan frega agenollada el marbre transició, demofalàcia pedra de toc Espanya és tauromàquia forjada a sang i estoc retors i aristocràcia racisme lis fa gràcia riuen amb ignorància ¿homosexual? una desgràcia “unidad indivisible” o trauen els tancs el basc és temible els catalans agarrats valencians divisibles per putes com Emilio Attard Tony el 20N m’inmole en la porta de la RACV Juancar amb tacatac democràtic símbol ¿el Cid i don Pelayo? no, del Bosque i Puyol “atado y bien atado” caspa,bous, futbol i copla si “España se rompe” serà perquè ARRAP la dobla. [Panxo] CASTISSA I RÀNCIA, DECADENT PUTREFACTA CANSATS DEL FATXA, L’ESGLÉSIA, LA CASPA EL BOU D’OSBORNE, ELS TEMPS OBSCURS ELS NAZIS TORNEN, SANG A LES MANS, METRALLA ALS MURS EL DESPERTAR DELS POBLES, EL CRIT DE L’OBLIDAT LA RESPOSTA DEL POBRE, LA RÀBIA DEL QUE SAP QUE TALLAREM CADENES, DESTERRAREM LES PENES EMPUNYAREM LES ARMES I RODARAN ELS CAPS [Antzoki] No aneu bé, Ozores i Torrente en DVD Camela en CD i Osborne en la TVE cega fe, obeïnt a la CEOE Cànovas i Sagasta és el PSOE i PP UGT rima amb "ojete", no és casual és pel pacte anal amb la patronal és dir-li amoral a l'homosexual però veuen normal el cervell de Bisbal el Madrid imperial, els Mauricio Colmenero la xusma, la caspa, els Tomás Roncero foc al patró, hipòcrita farlopero i a la seua diversió, el bombero torero presó de cultures, estat prefabricat este malson de Resines per fi s’ha acabat som revolucionaris, "vaya vaya" castissos messetaris, "no teneis playa" [Panxo] CASTISSA I RÀNCIA, DECADENT PUTREFACTA CANSATS DEL FATXA, L’ESGLÉSIA, LA CASPA EL BOU D’OSBORNE, ELS TEMPS OBSCURS ELS NAZIS TORNEN, SANG A LES MANS, METRALLA ALS MURS EL DESPERTAR DELS POBLES, EL CRIT DE L’OBLIDAT LA RESPOSTA DEL POBRE, LA RÀBIA DEL QUE SAP QUE TALLAREM CADENES, DESTERRAREM LES PENES EMPUNYAREM LES ARMES I RODARAN ELS CAPS [Toni el sucio] Llaman cultura a la tortura pero a los fachas la tortura, ya sabes, siempre se la puso dura sacan pañuelos pidiendo premios por matar el aficionado es animal y no el del ruedo, chaval dicen que el toro ataca al hombre qué va, se defiende lejos del hábitat natural que le corresponde si muere Enrique Ponce lo enterrarán con honores yo lo fusilaba ya junto al trío de las Azores actrices, actores, farándula, caspa y escote superhéroes con capa y subnormales con capote recortes en educación y sanidad, pero el toro embolado en las fiestas no puede faltar y así nos va chiquilla desde Coruña a Sevilla espero que empalen al alcalde de Tordesillas y a todo aquel que gaste dinero público en asesinar animales de un modo lúdico que no retrasmitan matanzas en la tele pública y menos aún en horario infantil que tampoco saquen a los pederastas con túnica y repartan libros y no muerte en la feria de abril nos quieren prohibir por hablar tan claro por denunciar la vergüenza de este estado pero bien, ya sé, la muerte de otros les divierte tomé ejemplo y bridé con cava al llegarle a Fraga su muerte y sé, que los veré en el infierno buscan orejas y rabo porque ya tienen los cuernos pero ya saben que yo lucho y jamás lloro y que si muere un torero yo sacaré a hombros al toro. [Panxo] CASTISSA I RÀNCIA, DECADENT PUTREFACTA CANSATS DEL FATXA, L’ESGLÉSIA, LA CASPA EL BOU D’OSBORNE, ELS TEMPS OBSCURS ELS NAZIS TORNEN, SANG A LES MANS, METRALLA ALS MURS EL DESPERTAR DELS POBLES, EL CRIT DE L’OBLIDAT LA RESPOSTA DEL POBRE, LA RÀBIA DEL QUE SAP QUE TALLAREM CADENES, DESTERRAREM LES PENES EMPUNYAREM LES ARMES I RODARAN ELS CAPS
6.
Creiem en tu 04:15
CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT [Antzoki] Ho faig de conya, oooh regala'm una carantonya, lleva'm la ronya perguí la vergonya a una botella de Cointreau cridant a l'eternitat que ara va de bo burlant-nos de l'escòria, fent història pena i glòria, boira, l'aparte i entre traçant la trajectòria cap al teu ventre projectes de la perifèria al centre cantant-nos en Raimon hem viscut junts llum, foc, veu, unint els punts lluitar damunt d'una terra que plora que no mora, és l'hora de defensar-ho fora cançó que honora la classe treballadora amb veu seductora i instru motivadora l'estora té la pols de tot el teu camí del que somniàves sentint a Moustaki tovarichi, què? camarades, anònims de bé, la bona gent creiem en ella, en ell, en qui ens sent tasta el ritme, fluix, fruix, gaudix deixàrem de fer estelades amb guix per omplir avingudes, grises, mudes batalles vencudes i cridades perdudes mira Noveccento, vigila el tempo, al sexe, al rap, mmm, clar el caliu d'una llar, la fredor d'un tzar un port sense far, un cor rar, encedre's paraules d'odi senzilles i tendres l’optimisme de guanyar sense vendre's de triomfar, de renàixer de les cendres vull l'orgull de les innocents al cadafal l'orgull dels pescadors del Cabanyal CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT [Olmos] Portem la història gravada a barres cintes blanques, guitarres, fartons de goles amples suïcidis col·lectius amnèsia controlada, memòria silenciada precioses matinades buscant l’orgull de seguir vius amb el cap alt, el pit amunt tu també, Brutus, fill meu? Especialistes en ofegar veus clavells i roses, Déu i l’ordre de les coses, ací per 10 cèntims acabarem dins les foses, crits, germans maten germans espardenya o guant blanc? Blau o no blau? Lo Rat Penat i Tirant lo Blanc, sang i espasa files pel carbó i l’oli, sacs d’odi i la fam entrant pels coixins a la nit. a espentes i rodolons, caminàrem ferms ens volgueren separats però ens ajuntarà el temps portem la batalla a les venes, trens farcits d’idees ments farcides d’arguments conscients anys de por i de misèria, de crueltat i histèria València, vesprades d’estiu banyant-se dins la sèquia el Xúquer, el Sènia, fira de la vanitat portem la dignitat que ens furtaren amb la identitat drap clavat, ens uneix tot un llegat tancar els ulls a la realitat és frenar la unitat estic fart, vull l’orgull del llauro trepitjant l’esvàstic, l’orgull de l’obrer de la fàbrica CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT
7.
[Charly Efe] Fotent-me ratlles amb més gula que Viriato deixant-me l’adolescència en la porta del lavabo son roïns per contracte firmant pactes d’ignorància no em jures tantes vegades sempre en la distancia estic fora de control com el vol d’aquell ertzaintza jo no faig campanya qui m’aporta i qui m’enganya qui no te principis no te esperança condescendent amb les meues lleis, jo sóc la democràcia ferides en els punys i forats de dos-cents euros estic lluny com els conills que mai me menjo tot es fa droga i carn amant-te sense escrúpols en la meu sola els núvols, subversiu com Diego al futbol m´estic menjant la nit a trossos, merda ta mare en venda afiliat a la llei de drogo-dependència tinc l’essència dels cabrons que mai es renten dur com el cinema de Quentin, mai me la jugue al "uno equis" poemes a la pell com Carles Sabater, dis-me si vens és pel fet d’estar content prop del teu llit dins del teus pits, l’amor pareix la mort jo no faig rap en valencià per Boy Scouts el meu cor ple de nostàlgia i apatia, fills de puta Arrap sap que si me pose els deixe en bàbia si faig del sexe màgia és per la làbia Esperanza Aguirre és una arpia despitada. [Antzoki] Fotent-me misteles fins a unflar-me deixant-me l'adolescència als pubs del Carme estem fent una col·labo històrica, este tio és una mescla etílica de Bukowsky i Don Pío l'underground valentí en castellà, ja comença per fí a rapejar en valencià està treien la llengua com el Piojo López després d'una siesta de Mágico González vaig començar a fer raps per dos colegues mentre avançaven les nits i s'apagaven veles els mantic i amb un d'ells fòrmarem el grupàs generació de concerts d'SFDK i Obrint Pas al nas del Charly, cultura popular vomite la penúria fora del bar, no vull plorar sí rememorar borratxeries de Montserrat i declarar l'estat de permanent felicitat [Olmos] Fotent-me cassalles de petaca amb el Cano xafant silencis fràgils, vidres de Murano la petem, nano, tres xotos i un granota el panorama explota amb cares de tios durs com Ray Liotta evoquem la valència eròtica d’Estellés cuixes banyades al cine, follar com salvatges comanxes a una terra de vaquers la davantera elèctrica és ARRAP i Carles arriben els rookies de l’any amb l’All Star clàssic com l’eixida dels obrers de la fàbrica van d’intel·lectuals i ensenyen la polla per Webcam com Banega amb més perill que Charlie Sheen a una bodega en valencià i desmuntem la paraeta als que són pantomima, esquelet, pose i estampeta, la majoria del rap espanyol em recorda a Mendieta, fóren els meus ídols i ara em preocupen menys que una dieta
8.
ARRAP ES CLAVA I SAGNES, DE L’HORTA A LES MUNTANYES DEL DESERT DE LES PALMES A LES TEUES BANYES POSTURES, VES I AMAGA’T CORRE, DE LA TORRE DEL MICALET CRIDEM: QUE EL POBLE S’ALCE EN ARMES! (X2) [Olmos] Tu no sones gros, gros sona Vinnie Paz sentint Ill Bill, pensant en decapitar a Font de Mora amb una aixà oxidà, quina animalà fes altre moviment en fals i acabes soterrat en calç viva així va, flipa, mira, ARRAP arriba i per Shiva, nina, és rap de mina, crema i contamina l’avantguarda como Tristan Tzara, contestant idea clara “Rapeo todo en valenciano, sí, ¿que pasa?” que torne Terra Lliure un rato i creme a Rodrigo Rato per la memòria de Vanzetti i Sacco jo el pal, tu el taco, disparant a l’aparato el govern no és de Fabra, és de Barclays i Chevron Texaco no hi ha reis que pare la veu del poble, és un sabre euskera, gallec o bable trepitja al nazi i respecta el que parle caixa de fusta o marbre al retor, soc un gudari assassins genocides l’OMC i el Fons Monetari posat un sari d’Armani i que et suborne un sastre vull que s’ensorre el sostre de Savador Sostres vinils i crestes, hui vivim rulant enllaços Espanya tenia a CPV, però nosaltres a 13 Pasos menja-te-la, és el primer plat pedres, llibres, contra porres, portem el combat moderantisme i reformes per a clavar-nos al forat arraps del gat d’Arrap, la fúria del poble com Jaen Paul Marat ARRAP ES CLAVA I SAGNES, DE L’HORTA A LES MUNTANYES DEL DESERT DE LES PALMES A LES TEUES BANYES POSTURES, VES I AMAGA’T CORRE, DE LA TORRE DEL MICALET CRIDEM: QUE EL POBLE S’ALCE EN ARMES! (X2) [Antzoki] Vacilant al poder com, com, el Txeroki gastant-ho tot en alcohol com Chinasky aghhh, a la merda la resistència, hem esclatat contra la prepotència passem a l'atac Borbons, València serà el teu gulag segona residència? Ni una en propietat i me moc en bonobús però en sentir ARRAP apagaran telecinco i els farà palmes el parrús és cus cus, ritmes i rimes sobre bones bases pau entre pobles i guerra entre classes deixebles de Violadores, Antzoki, Olmos i Cano com Aute i Silvio Rodríguez "Mano a mano" ens aplicaran el Ludovic, temen l'arrapada que s'aparte el kinki i el ric, estem de tornada la Geperudeta és comunista i ve armada amb un AK-47, un mocador fester i una estrelada tres irreductibles, la Redribbon arrapant portant èpiques històries d'armes i d'amor com el Tirant tot se cura, hidrofobia, aracnofòbia i catalanofòbia un trauma perquè un català els robà la nòvia no anem d'oportunistes com Tote en Redes Sociales injustícia és el pacte de l'euro, no la disco per a ties devades bales guardades al calaix, tambors de guerra som els de baix i venim per l'esquerra ARRAP ES CLAVA I SAGNES, DE L’HORTA A LES MUNTANYES DEL DESERT DE LES PALMES A LES TEUES BANYES POSTURES, VES I AMAGA’T CORRE, DE LA TORRE DEL MICALET CRIDEM: QUE EL POBLE S’ALCE EN ARMES! (X2)
9.
[Olmos] Mira com passen els dies, són glaçons de gel amics i amigues, companys i companyes de tren històries incompletes, metes, reptes i oblits, germans de batalla, i pocs però cruels enemics crits, metralla, adolescència irracional uns plors a Mestalla, una hòstia dins del casal dolor paternal, amor maternal el primer glop de cassalla que et crema fins l’engonal antics records d’una amistat passada que passen pel teu costat ara i et giren la cara això no val, és trampa, creiem que "per sempre" però l’oblit s’escampa i alguns es queden enrere parlàrem de veure’ns, però res queda i ho saps apretant les dents, teníem el món a les mans anys que no vindran, nits que quedaran record etern gravat amb sang MIRA COM PASSEN ELS DIES, MIRA COM PASSEN ELS ANYS MIRA COM MOREN MIGDIES, MIRA COM NAIXEN COMPANYS MIRA COM FÓREM DOS VIDES, ARA DOS ESTRANYS, CLAUS I PANYS GUARDEN ELS VELLS PARANYS x2 [Antzoki] Mira com passen els dies i les festes impecables a la freda jungla carn i ungla inseparables, imparables hui són paraules de mim, la plaça és polsim corrent carrer avall pareixíem Jules i Jim "Le temps de vivre", ho volíem tot i tot de pressa la bellesa de la saviesa, la promesa de la tendresa tira’m un cable quan la vida em parega una sentència no apel·lable, una decisió no impugnable no som els que érem, però sí els que volíem ser? no ho sé, m’oloraven els dits a taronger una espelma apagada acomiadava febrer i una pintada deia que era nostre el carrer quan alçàvem banderes i maleíem el tron quan vetllàvem nits senceres guanyant la son quan em digueres “anem a canviar el món” i te n’anares per sempre a l’últim segon [Olmos] Era fang a la boca la infància perduda però perdre l’adolescència era encara més fotuda muda carícia al final d’una etapa, agafats de la mà parlant de textos de Fuster i fotos de Robert Capa aprenguèrem a aprendre junts i ho oblidarem tot ara un pot en un clot conserva records aguanta si pots, jo t’espere al tornar d’estiu però tot canvià de sobte i ja no trobe el teu caliu viu paral·lela l’enyorança al pis de dalt em porta vidres al terra i un baló desinflat un terrat, un grapat de somnis i el coratge amb el que parlàvem del futur i els makis cor de trencadís, parla’m de quan érem infants troba’m els guants, recorda’m els colpets mullant les mans olor a alcohol i a esperança en el futur pensar que tot acaba i no torna és massa dur MIRA COM PASSEN ELS DIES, MIRA COM PASSEN ELS ANYS MIRA COM MOREN MIGDIES, MIRA COM NAIXEN COMPANYS MIRA COM FÓREM DOS VIDES, ARA DOS ESTRANYS CLAUS I PANYS GUARDEN ELS VELLS PARANYS [Antzoki] A una pesada maleta una memòria inquieta la putada és que la vida no té Control Zeta tapeta, xarreta, córrer i perdre el tren riure i amb l’ull fotografiar un sentiment parlàvem de música i de revoltes llunyanes conspirant entre kebaps setmanes i setmanes un cap d’any amb burrets, amor i gresca uns dits entrellaçant-se, un cinema a la fresca concerts, balls, brindis, sensació indescriptible el 25 d’abril creient que tot era possible inoblidables dies de Vives, d’institut llunyanes les primeres ressaques, el primer canut Itàlia, Amsterdam, París i una nit a comisaria el destí va invertir en mi però ja no me fia a l’escola he tornat i ho he vist tot transformat mira com passen els anys, mira com hem canviat
10.
Estel al cel 03:09
[Olmos] És una merda no trobar paraules trau el paraigües, estan plorant els àngels trepant pels arbres, es trenquen ales els peus en fang, és adéu i gràcies estic farcit de somnis muts en gàbies carregat d’espatlles, escrivint-vos ratlles a dos peus de terra blasfèmies, he passat dues pandèmies còlera i diftèries, caigudes sèries estic surant pel cosmos ecos i trons són els meus esforços mirant els dies sompos girant la trompa, a vore com cau vull un cau calent a ponent, lluny de la pell de brau cau la vesprada, mantega solar a la finestra estan fonent-se els pols al paladar en una festa i este no està, està perdut parlant a crits amb el silenci d’un orador mut passa l’embut, exigències, tu vals, tu pots s’esperen de tu els millors dots i pensar en que deus ser mirant els núvols LA VIDA PASSA I MIRA, ALGUNS MIRANT AVALL ALTRES L’ALTERNATIVA, SURANT EL VENT A CAVALL FÍSICA RECREATIVA, FUGINT DEL CANT DEL GALL BURLANT-SE DELS OBSTACLES QUE ENS POSEN PER CAURE AL TALL (x2) [Antzoki] Necessite droga i amor, els teus cabells color mel la dolçor, el ron abraçant el gel M'inspira Pachelbel, un estel al cel buscar la mar amb la devoció d'Antonie Doinel sense energia ni per a segregar llàgrimes vull escriure la història, no passar pàgines amo de les paraules, esclau dels teus silencis com carrers atenencs el meu cor són incendis vilipendis que anar superant, filosofejant amb un té recuperaré la fe i xafaré els carrers novament de la València ensangrentada i ploraré pels absents a una plaça alliberada Soldat sense balada, camí sense fi camarada sense Santaclara, "enfant de la patrie" em toca tirar a mi però guanya la banca sempre ens quedarà París i Casablanca LA VIDA PASSA I MIRA, ALGUNS MIRANT AVALL ALTRES L’ALTERNATIVA, SURANT EL VENT A CAVALL FÍSICA RECREATIVA, FUGINT DEL CANT DEL GALL BURLANT-SE DELS OBSTACLES QUE ENS POSEN PER CAURE AL TALL (x2)
11.
[Antzoki] Si agafe una pistola no serà per ser un gangsta serà per expropiar a Roig i repartir la pasta robar-li a Emilio el botín, fer callar a Pajín encara que m'enganyen i maten com a Andreu Nin prim, no me vingues de "chico malo", de rebel si davant del patró te comportes com una puta en zel amb l'odi d'un paria, apunta i dispara socialitzarem Bankia amb estil Guevara me la sua la panda de kies i roba cara natros recordem Amanda sentint a Victor Jara "para para" ens suplica el carca i l'oligarca rebel·lia no és ser un cani, és derrocar al monarca de la comarca som l'orgull, ens bull la sang mafiosillo, vas de superior? Traga fang seràs un home quan uses la pipa per a atracar un banc seré franc, Obama és un bon blanc macarrons de resaca, paella de diumenge vendre'm per una butaca, ixe plat no me'l menge encenem la traca amb hiphop incendiari volem kale barraka, no portades de diari insurrecció clandestina sense squad ni segell gansta rap? No, adrenalina i fusell cambrera de Baobab? vull la xica q somiava amb un bidó de gasolina i la foto del rei QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA (x2) [Olmos] Si pillem una pistola, flipes serà justicia, veges, capta la metàfora no parpelleges, a obrer fotut patró penjat no és vandalisme ni maldat, és la fúria del poble segrestat fem del rap un arma real i valenta, no moixa anticapitalista, conscient amb la història els teus clips amb pistoles i tipets ciclats si tinguèreu valor usarieu eixa força contra l’Estat, eixint amb armes per marcar paquet amb una xoni operada al costat com un joguet nosaltres arengant les mases des del Miqualet d’ací uns anys vorem, quan no tingues què donar al teu xiquet clixés, mites, sigam sincers l’Estat usa pistoles diàriament com els desnonaments, tenim arguments, per armar-nos fins les dents valentes i valents, expropiem als terratinents Tirans son la CIA, el Banc Mundial, les grans transnacionals, Goldman Sachs si pillem una pipa, serà dificil saps? l’exemple és Grècia i no els burgesos indignats caps d’empresa, putes de la patronal gossos del PPSOE servint al capital antiracistes sempre, contra la màfia que ens governa el futur ens espera, guanyarem esta guerra. QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA SI PILLEM ARMES ALGUNS HAURAN DE CÓRRER MASCAXAPES L’ENEMIC ÉS LA FAMÍLIA ROCKEFELLER (x2)
12.
[Antzoki] Ja veus, no obeïm a cap dels seus deus ni la Bíblia ni el Coran guien els nostres peus com un pastís repartiren Àfrica frontera recta, invasió diplomàtica corporacions treuen profit de la destrucció un tret al pit és un negoci rodó A Líbia o Iraq, sang, por, fum país massacrat, "salam aleikum"! universalitzem valors, però, ei ni burka ni demofal·làcia made in USA no és democràcia el que busca la metròpoli interessa l'orient mitjà sols pel seu petroli "hurria!" al desert resistint invasors Front polisari venjant plors que torne l'Egipte de Nasser, la primavera la revolució de Saur camperola i obrera QUI VA DONAR-VOS ARMES? QUI VA IMPOSAR GOVERNS? QUI VA FURTAR RIQUESES? QUI VA POSAR TITELLES? QUI VA CREAR FRONTERES? I CÚPULA DIRIGENT? QUI VA SOTMETRE A ORIENT? ESTATS UNITS I OCCIDENT. [Olmos] Dècades de titelles, Occident i USA a càrrec nomena l’alt càrrec i t’assegures omplir-te el saquet Orient pròxim i el Magreb, a tort i a dret l’imperi dicta en l’ombra, governs fets de trets perseguint al poble sahrauí, oblit i set resistència a l'immens desert Joan Carles la xupla al seu germà menudet el genocida Mohamed el poble àrab encen la flama, la revolta s’escampa, eh? pedrades, places plenes, tirant al tirà, In-xa-Al·lah Palestina massacrada per l’assassí israelià tots parlaven del regim iranià mentre Gadaffi era el nostre fill de puta i mitja Europa li besava a la mà, ningú parla de les musulmanes rebels, sols de la Sharia moltes catòliques son més radicals a Espanya occident balla la dansa macabra colonial condema la intifada i no l’atac al Mavi Marmara Europa bàrbara, mà llarga a l’Àfrica Amèrica, fent del saqueig la tàctica oficial pràctiques i laboratoris, genocidis legals OTAN és terrorisme com soldats americans tancs, avions operació plom fos, cruel no donem lliçons a pobles del Sud rebels el vel? preferisc prohibir a l’Estat de Israel, ells ara son Hitler i els palestins els jueus
13.
[Olmos] Querem expremernos, seguir la doctrina del shock quatre corporacions tenen tota la informació en stock I ací mira, obrers fan vida d’esclaus per unes claus A la forca Vaclav Klaus Uns naixen formiga altres cigala, això no ho conten La cel·la 211, no és igual que la de Mario Conde, Tirat d’un pont eh!, no volem contes de fades, Son faves contades, les ones dicten el que penses, Moltes voltes, senc les vostres boques tortes, I m’entren ganes d’hostiar-vos per idiotes, fotre, Un llibre i un autor i diuen Harry Potter i la Rowling, Jo l’Estat i la Revolució de Lenin Tenen un planing, ens fan sentir-nos aïllats, Individualitzats, separats per conceptes inventats, Centres privats, càmeres, hospitals deutors però amb plasmes, Volen que calles, t’agenolles i no brames, a les dones obertes de cames, als homes pensant en bragues, pedres, foc i flames, contra els tirans d’occident, tenim que obrir la ment, pensar perquè que no arribem mai a fi de mes, és un sistema alienant i cruel, portem la llum d’un estel ho digué Fidel, la injustícia tremola, quan un poble enèrgic plora, ha arribat l’hora de que junts trepitgem l’escòria, tocar la glòria. amb els germans gallecs, la rebeliom, la revolta de la mediterrània a l’atlàntic, obrim la porta escolta el clam, el crit a la nit dels pobres la solidaritat és la tendresa dels pobles [Nervo] Volem exprimirnos pero nom podem, querem afundirnos na depressom do pobre, cun peta de polem choro as Fragas do Eume rendirme? Eu meu? Conho que nem o sonhem Que nom estorvem, que o que proponhem insultos a intelixencia de cada home ou mulher alza o punho, rebelate se fai falha apunhala cumha culher Vem, saca a mal o bem, qe caralho crem que imos por a outra meixela? qem, creese mais qe, tem neste cd a base dum grave problema A voz da insulxencia qeima nesses timpanos, a yihad dos versos dum pobo cabreado, frio coma um tempano ate qe a rua arde a penha se mosquea, e os carros volcados Reforma laboral nos qere escravizados, europeos? eu e ti? o caralho som filho da Milagros olha a ficha policia Cristopher Machado alias rap radical Rap racional!! deus economia morre sem cartos no peto,dime,donde corres? senhores de maletim e traje rim mentres xuventude enganase no puto burguer king principio do fin... vivir para creer, qerem-nos exprimir!... pero nom podem som como dengue no corpo os cabrons mas a coraçoms com fame nom os exprime nim dios! [Antzoki] Volen exprimir-nos amb la desmotivació desmobilització i perversió del mot revolució colló, són eleccions series socialitzem beneficis o gestionem misèries tu tries, no hi ha terceres vies, som les masses entesa entre ismes però no entre classes mentides, crisis, vicis, model en fallida hi ha més riquesa però pitjor repartida si el capitalisme fóra meritocràtic de veritat Rafa Mora estaria dormint a forat, esquirol embobat amb el gol, allà fora estan partint caps a gent que està lluitant per tu, saps? Als 50 es prohibia fer vaga, ja no cal hi ha mercedes milà i centre comercial reforma laboral és terrorisme patronal fer batucades neohippies ja no val Espanya no tingué Judici de Nuremberg sí Congreso de Suresnes, carnestoltes no pot ser real vore als del PSOE cantant la Internacional no és funcionari, és sicari l'hostiador policial l'enemic és l'amo, la poli el brut gos Emarsa, Brugal, Nóos, allargant la mà ja ni tenim les molles, anem a pel pa "make capitalism history" però ja flipa-la, prova-la, col·labo VLC - Galiza retallen a l'educació però no a la misa ibèrica insurrecció, escamots, avalots cadascú a sa casa i Marx a la de tots
14.
[Pa Lao] Lent i torpe, no tinc molt de res me'n vaig de tempo i aixina i tot vacile puge sense arnés si veniu no ratlleu, estic molt bé estant sol nuet al sol, vaig solt, anticicló jugant al peu Li Bai en mountain bike, guaret de ròtula ja adéu i dic orfebre, orella, barbas, panxa i primate sabeu qui sou, vates con bates! amb els dits d'una mà compte als bròders connecta 4, partida a dobles, anem enpates mohâtros fem jeet kune do; Poncio, pilates clavegueram o cènit? ja voreu flou imprevisible com el Loco Abreu me mola dir clorofil·la, Burkina Faso cianocobalamina, #vagamundialindefinida i de paso, va, Katrina pal Nasdaq i Ojén no ven infàmia com l'Starbacks! pilla açò, programació telele digital terrestre som com la marjal tu remeneja'ns el fons i no voràs res clar 'igual te regue les plantes que t'afile la destral' diuen que ací s'escolta el so prou abans que se veu el rellamp som tronats, men, no il·luminats, ahà a la cuina com al micro, bro' millor que siga bo, dic jo, que que estiga bo? però no em sap mal, no van en mala idea és inconsciència, ignorància o la inèrcia dona't temps, xaval s'acaloren a ca Loren, mal percal en la calma! el treball assalariat no és lo que falta és lo que sobra! els diners no fan falta és lo que sobra! tal qual, com la paraula 'estat' o 'vertical' si no pillen res del meu catxo no passarà res, vitat? fa igual! NO TÉ SENTIT NO M’HAS SENTIT? NO, NO T’HE SENTIT, VES A FER LA MÀ! EREN QUATRE GATS, PERÒ DONAVEN GUERRA ARA VA DE BO, PA' QUE MENOS, POS' SI NO RIMA (X2) [Olmos] 2 pa 2 i som 4, apuntat al màster postgrau de rap, agafa apunts va a ser, com quan t’ensenyaren a escriure una master class, vamos amb un bum-clax, nanos, os lo explicamos València rapeja com jo diga, estamos? aneu acostumant-vos arribem per a quedar-nos bròfecs, al fons d’un pou fons volem González Pons alguns bons mossos, gossos blavers morts a mossos, no és rap en castellà, ni ska en valencià “es algo raro” ens volen empaquetar com Hacendado, música en valencià no és un gènere, això és així i estos fan més pel rap d’ací que molta pelitrúmpeli, torna-li la trompa al xic amb que açò no ven, va! ningú se puja al carro perquè el carro ja no està tremola, ho saps, bufona i afona la mascletà rapejà i de gom a gom, de goma2 a la cridà sent-la, alça la sella i corre açò amb tu no va, flípa-la, no és pa tots el públics, porte una estrelà som fantasmes, no eixistim pa tu, no? però et crema que ho fem tant crema i en la teua llengua, a fer la mà! tracka final, amb dos titans, tirans ritmes blans apitxant com animals, birres i entrepans 4x4 i no som Lans-Rover, mireu a vore quin sants receu pa' que estos 4 no vos troben. [Antzoki] És la tracka final, la guerra, la garra és rojor comunal al Terra a la barra jo sóc el pedal que pilles de farra l'intel·lectual que te folla com un macarra són bescollaes a l'SGAE, gorrinaes, xà menage a trois fent la mà al seu blablabla acompanyats esta vegà per panxo i palau més Loren ja som el 6 del teu dau no és fotre un clau, és accent de l'horta abans de ser esclau, talla't la orta au cacau, entra l'Uve per la porta un srcatch, un vinet i un sopar de pa i porta ratlles, talonaris, espies, mercenaris açò és un infern i natros incendiaris ixim dels armaris, ja no som becaris mc's contestataris, temeraris corsaris malparlaran per pur enveja, teta te detendran per enamoraeta deshonor a la cort, portem la malifeta no temen a la mort, sí una vida incompleta gentoleta, açò és una bombà, una traca al pantaca la petaca, al pantà la seua placa rap en valencià, sí, pa la saca riaca, astò està to fuaca NO TÉ SENTIT NO M’HAS SENTIT? NO, NO T’HE SENTIT, VES A FER LA MÀ! EREN QUATRE GATS, PERÒ DONAVEN GUERRA ARA VA DE BO, PA' QUE MENOS, POS' SI NO RIMA (X2) [Panxo] Yeah, yeah, és Panx on the mic, check check one two morint-me de les ganes de matar-te a tu i a tu la meua zona és l’escenari, pintamona el llit, el parc i el diccionari, la barra i el vermut no no, no t’equivoques, no acabe d’arribar jo represente a Sophy Zoo, rap in working-class camine pel ritme i senc la puta glòria la musica és la meua vida, el rap la meua nòvia volem resucitar la puta de València puta i apalejà, ni vol mostrar-se ja des del brèssol de 13 pasos, Loren, su eminencia vespraes de birres i crits, nits de fer maldats entre al local amb rostre afable i tranquil amb la careta del que sap que la va a partir fill, jo se què fer damunt del beat, del llit like Tribe called quest, Jurassic, Erick B, Rakim mamant dels clasics, és lo bàsic, vos ho dic el meu treball es rapejar, no menejar la pelvis el carrer on visc, mate pels amics filòsofs d’after-hours, inventors de proverbis traca final, arrap ataca, donant la xapa, el vostre rap fa olor a caca, taca del mapa, traurem el disc avant, ei, ara va de bo fiqueu la pasta, cabrons, l’estil ja el fique jo NO TÉ SENTIT NO M’HAS SENTIT? NO, NO T’HE SENTIT, VES A FER LA MÀ! EREN QUATRE GATS, PERÒ DONAVEN GUERRA ARA VA DE BO, PA' QUE MENOS, POS' SI NO RIMA (X2)

about

Totes les veus han sigut enregistrades a la primavera de 2012 a l'estudi de Loren D (Benetússer), encarregant-se'n ell també de la mescla i masterització.
Instrumentals de Loren D, a excepció dels temes 3 i 6 (Shockbeats), 9 (Acidlemon), 12 (L'Artisan) i 13 (Rapu).
Lletres i veus: Andreu Fabregat a.k.a Antzoki i Josep Olmos a.k.a. Winston.
Scratxos: Loren D, excepte al tema 8 (Dj Rosvil).
Disseny del disc i logotip: Isa Viso

credits

released January 5, 2012

Aquest disc no hagués estat possible sense el caliu de les persones que estimem, els amics i amigues, les nostres famílies i els companys i companyes de somnis i il·lusions. Moltíssimes gràcies tots els ARRAP hooligans que ens escolten i ens recolzen. Gràcies a tots els que han col·laborat de distintes formes perquè aquest projecte siga possible. A tota la militància de base a les innumerables lluites del dia a dia. Creiem en vosaltres. Vencerem!

license

tags

about

ARRAP Valencia, Spain

ARRAP és rap de soca-rel, aborigen, combatiu, revolucionari i sincer.

Naix a la ciutat de València com a unió d'Antzoki, Olmos (Mc’s) i DJ Cano, tres amics de diferents barris del cap i casal, amb la intenció de fer una aposta seriosa i valenta pel rap en la nostra llengua.

Lletres amb ràbia, batalla i enginy contra el sistema i l’opressió.
... more

contact / help

Contact ARRAP

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like ARRAP, you may also like: