1. |
Eixim al ring
02:21
|
|||
[Antzoki]
Sona la campana i a totes i tots els fa goig
ser eixe punt roig al bescoll de Rajoy
"No es lo que tengo, es lo que soy” Oh, que profunda
diu "la nostra cançó" quan sentiu xunda, xunda
[Olmos]
València ens ha parit, ara que empome esta magrana
taronjà en la cara a xupla polles Pepe Sancho i Calatrava
som un avortament, un còlic, drama bucòlic, tu eres gòtic?
nosaltres el renaixement que trenca el tòpic
[Antzoki]
Hem ixit de les coves, hem trencat els esquemes
inclús la xula de Móstoles coreja els nostres temes
fantasmes en tuppers, som ghostbusters
de la #valencianrevolution comunity managers
[Olmos]
Directes al trending topic del Twitter, ells van de Beatle, Roma i Seattle. Al Corte Inglés entrem: Royale Battle
sang i corre, drama en dos actes
ARRAP ara es diu Big Ben si som exactes
[Antzoki]
Rimes, làtex, samples, riures, música al cotxe
empresari fantotxe? Boom! goma-2 al Porsche
copes, coros, porros, som l'arrapada ferotge
posant-vos calentorros com la Cristina Pedroche
[Olmos]
Deixant les coses clares, mares, pares, ploren, bramen, quintos, braves, trenquem bafles, flames roges, cames corren
ungles del felí ARRAP, després de les dotze som un rat penat
som goma 2 al banc, l’enemic de l’estat
[Antzoki]
I on estan, on estan, els diners dels valencians
ni geriàtric d'alemanys, ni platja de castellans
groupies? Fans? Volem hooligans
rotllo Ballesteros hem aguantat com capitans
[Olmos]
Acariciem un gat negre com el Doctor Gang
a més d’un grup de rap som un think tank
dictant el teu cervell en blanc, luita lluita, m’he explicat?
ni crew ni squad ni clicka, aplec internacionalista
[Antzoki]
Big bang, nous shows, gang bang, nous flows
ocupant amb ous el banc com bous
ens posem els guants durs contra bolsos Tous, murs
no seran segurs, arguments gruixuts contra al fal·laç discurs
BENVINGUDES, BENVINGUTS, IXIM AL RING
ROJOS, POETES I ASTUTS ESTIL HO CHI MINH
BENVINGUDES, BENVINGUTS, IXIM AL RING
ROJOS, POETES I ASTUTS ESTIL HO CHI MINH
(X2)
|
||||
2. |
Ara va de bo
03:19
|
|||
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
VE LA PRIMAVERA, DESPERTA LA FERA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
ENCEN LA FOGUERA, CREMA L’ESTANQUERA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
MODESTA TEMPESTA, PLORA LA CALANYA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
HONESTA CONQUESTA, TREMOLA ESPANYA!
[Olmos]
Sota la terra, mira, un tresor amagat
la força d’una mina, dintre del puny daurat
acosta't, mira, mira, portem llum al debat
trencant l’expectativa, ARRAP el colp d’Estat
la força repressiva recula, tira i arrossega
rossega l’enveja, farem forat
a la consciència adormida
siga com siga, canalitzem l’ira
la mentida, nosaltres a la nostra apostant pel combat
és canya verda, ara va de bo, passem a l’acció,
a Toni Cantó li falta un regó
ho, ho, no esperes una nadala
entrem al panorama com una cornada
algú s’amaga, apunta i dispara
tragaran rimes, nosaltres donem la cara,
ofegant eufemismes, qui va a callar-nos ara?
de Guardamar a Salses, de Fraga a Maó
no ens venem al PPSOE com els de Mediapro
bonico, pren-te la medicina, quadrem files
posem les piles, no és un joc de xiquets
clixés, fitxes de dominó, van de tres en tres
gemecs, arraps, fluxos i dixes babes que flipes
fem el rap que tu voldries, misericòrdia demanen
però algo fa pudor a les Corts, cavem fondo
acabaràs fent-li companyia a Lizondo
dignitat obrera, al patró un trombo
musicalitat en lluita, d’arrels com el torró
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
VE LA PRIMAVERA, DESPERTA LA FERA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
ENCEN LA FOGUERA, CREMA L’ESTANQUERA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
MODESTA TEMPESTA, PLORA LA CALANYA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
HONESTA CONQUESTA, TREMOLA ESPANYA!
[Antzoki]
Amor, humor, honor, banderes roges, caliu
besades vora el riu, kassalla crew, niu
combatiu, natiu, massiu, viu, no ecoway
som el grup més explosiu, el més jarrai
ARRAP és muay thai, no emprenyes
bambes de 90 pavos? Millor espardenyes
la veu de l’Albufera, dels treballadors de Cullera
no de quatre ninyatos, fora de la Ribera
a galopar a galopar, garrotades i manars
estimades, tots els dies són 8 de març
però modernes no van a manis, només al Sònar
per això la S del PSOE és un símbol del dòllar
puja a esta nau, waw, ja cau el babau
som parella de cine com Jack Lemmon i Walter Mathau
acompanyats als plats per Cano, més de barri que el Rayo Vallecano
glamour de sèquia, nano
jardcore aborígen, raó i insurrecció
disculpeu les molèsties, ejaculem revolució
valent qui coneix la por, no qui viu atemorit
arrapa’m l’esquena, nena, socialitza el teu llit
apaga la tele, aparta el tanga
sibarites de la rima a la tarima, una ganga
boig roig goig, avalots, la bullanga
al nostre funeral sonarà la Muixeranga
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
VE LA PRIMAVERA, DESPERTA LA FERA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
ENCEN LA FOGUERA, CREMA L’ESTANQUERA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
MODESTA TEMPESTA, PLORA LA CALANYA
ARA VA DE BO, BO! ARA VA DE BO!
HONESTA CONQUESTA, TREMOLA ESPANYA!
|
||||
3. |
La fama
03:16
|
|||
[Olmos]
Només voleu la fama, mala gana
em banye en palangana, no necessite un xaletasso
cremar l’Aitana, el teu cotxasso, mel de romer
tot per a tu, no el vull
vaig en Fernanbus, metro, i tarda un ou
música de soul, no de sou, tirant de descàrrega
tinc una fanecada de gigabytes en la safata d’entrada
quina mala bava es gasta el paio d’ARRAP al Twitter
alguns pareixen Flipper parlant, tipet
si vols per Nadal et regale una gramàtica
tinc una màquina d’escriure i una automàtica, moixo
vols viure la hip hop live, un Rolls Royce,
però del dit al fet hi ha un tret al clatell del Coixo
xicones boges per tu a l'Umbracle i al port
on abans hi havia treballadores i ara putes gran resort,
és la fama, no el rap, la teua religió, pobre
però ja ho digué Marx, és l’opi del poble
[Antzoki]
Per a rimar necessiten safata de cocaïna
nosaltres som Jean-lucs i les bases són Anna Karina
si esteu rapejant per pasta, ties i limusina
aniré preparant la nitroglicerina
sóc el més guapo, el millor, ego, ego, ego
es banyen en xampany de 1000 euros, altres al talego
xiques florero, postureo
que parleu si no haveu llegit més que els tebeos de Teo
busques la fama, vols un tema amb Rihanna
pessetero, ment ufana
vaciles de catxé? El nostre serà ta germana
ARRAP desparrama
tocant els collons com Michel a Valderrama
"one euro, one Pepsi" té tela
abans de vendre'm viuria a una fabela, me la pela
si has estat a la trena
quan els teus ideals se resumeixen en vacil·lar de cotxe i de "cadenas"
[Olmos]
Alguns fan el que siga per ella, posar en boles, bukkakes
després buscar les seues fotos al Tillate
volen fama o xuplar-li el cul al qui la té
musculitos, samarretes petaetes i dir tete
ideologia zero, t’arrimes al sol que mes calenta
spam al Facebook com tècnica de venda
mira per damunt del muscle, tigre de paper
i no oblides apuntar-te a Fama si eres breaker
[Antzoki]
El rap és la CNN dels negres diria Chuck-D
la Telesur del País Valencià direm hui i ací
alguns confonen ser MC en ser un Jay-Z al MTV
i brindem pel seu fracàs amb bon vi, que sí
que queda molt guapa la visera plana
però que no siga igual el teu encefalograma
este és tema dedicat a una fulana, la fama
que adopta mil noms però mai mai serà la nostra ama
|
||||
4. |
El cor al vent
04:40
|
|||
[Olmos]
Abans el meu poble es vestia de terra i faixa
hui la terra mor a mans d’un brut feix de la Caixa
l’aixà és peça d’arqueòleg de ciutat ben vestit, pentinat,
especulant la veritat, de bat a bat, obrint finestres i balcons
a les nits tristes d’estiu a la porta sentint els trons
hui es parla de “muerte” i la mort sembla un poema vell
el pardal ja no és ocell, la corbella és un anell d’or
puc sentir els plors al cementeri
ressonen antics els llits, ungles clavades als pits, ofegats crits
als nínxols, clamen venjança
gravades a sang i espasa
mort, fam i submissió entrant d'Almansa
tinc un pot ple d’esperança captiva
li cante amor al meu poble, Plaerdemavida
arribe al meu destí i bese la cara al futur,
sabent que el meu botxí no baixa del nord al sud
puc sentir l’olor brollant l’aigua de l’assut
amb el cap alt i convençut, que ens venceren i hem vençut
forçuts com el guerrer cabut de Moixent
ens furtaren la llavor però tenim la força i el forment
camines decididament, conscient
que ens tallaren la llengua però parlarem si cal amb les dents
no serà voldria ser, serà som i serem i no hi ha preu
tres segles després seguim en peu
regadius, conreus, pobles, grans ciutats
ens volgueren agenollats, separats, però hem tornat
la força de Basset, maulet, valent soldat
jo sóc aquest que em dic... cavaller com Àusias March
romans, fenicis, musulmans, jueus i cristians,
què vos passa valencians? acomodats i provincians,
encara plorem a Miquel Grau i passen els anys
Montanejos, mil putades, per vosaltres seguim germans.
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ.
[Antzoki]
M'aclame a tu mare de terra sola, per la gola
herberet de la Mariola, Balansiya, olor a flor
de Vinarós a Oriola contarelles i rondalles de Valor
cassalles, llengua d'or al segle de la buidor
amistat i sol, no hi ha dol al trinquet
ressona el caragol de mar maulet
avançar de fet a fet, de fit a fit mirar al mar
el rebesnét del Tio Canya fart de pagar i callar
partida al truc, tasca, dolçaina i llaüt
a l'ombra d'una carrasca versos del Coral Romput
un cognom orellut i un camí al Puig ben sabut
és el que tinc, és l'herència, de qui mai s'ha venut
clamàrem indepèndencia en places plenes
per la bonica València amb la il·lusió a les venes
hui faig un cant humil, fill, a aquella primavera
a l'Ajuntament de Russafa, a la Casa de la Palmera
a les alqueries que no estan, a cada sèquia
que hui és entelèquia i imaginació, redempció
mos rodó, mona de Pasqua, vesprades d'estiu
nét del Grau, el marítim dóna pau i caliu
cartells de Renau, art contra èlit, brut cristall
dies passar, baixar la vall, samplejar al tall
el meu últim ball, el teu posat noble
bramant en la llarga nit del nostre poble
fira i porrat, murta i baladre, arrop i tallaetes
pactes que ixen cars, tenim idees netes
fogueres de Sant Joan, pàtria mediterrània, rata penada
Xàtiva en la memòria, arrasada, socarrada
la història és nostra, el futur és a les mans
Tombatossals, arròs en costra, moros i cristians
dignitat, orgull, humilitat, valencianes, valencians
hui lluitant contra lladres, botxins i tirans.
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM LA HISTÒRIA, TENIM L'ARREL
XALOC, LLEVANT I EL COR AL VENT
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ
TENIM REGADIU, TENIM SECÀ
PRESENT, FUTUR D'UN POBLE SOBIRÀ.
|
||||
5. |
||||
[Olmos]
“Mira tu DNI” ¿ahí que pone?
Español, ¿no?” argument irrefutable
himne impronunciable
castissa i rància
masclista treu el sabre
la dona és elegància
quan frega agenollada el marbre
transició, demofalàcia
pedra de toc
Espanya és tauromàquia
forjada a sang i estoc
retors i aristocràcia
racisme lis fa gràcia
riuen amb ignorància
¿homosexual? una desgràcia
“unidad indivisible”
o trauen els tancs
el basc és temible
els catalans agarrats
valencians divisibles
per putes com Emilio Attard
Tony el 20N m’inmole
en la porta de la RACV
Juancar amb tacatac
democràtic símbol
¿el Cid i don Pelayo?
no, del Bosque i Puyol
“atado y bien atado”
caspa,bous, futbol i copla
si “España se rompe”
serà perquè ARRAP la dobla.
[Panxo]
CASTISSA I RÀNCIA, DECADENT PUTREFACTA
CANSATS DEL FATXA, L’ESGLÉSIA, LA CASPA
EL BOU D’OSBORNE, ELS TEMPS OBSCURS
ELS NAZIS TORNEN, SANG A LES MANS, METRALLA ALS MURS
EL DESPERTAR DELS POBLES, EL CRIT DE L’OBLIDAT
LA RESPOSTA DEL POBRE, LA RÀBIA DEL QUE SAP
QUE TALLAREM CADENES, DESTERRAREM LES PENES
EMPUNYAREM LES ARMES I RODARAN ELS CAPS
[Antzoki]
No aneu bé, Ozores i Torrente en DVD
Camela en CD i Osborne en la TVE
cega fe, obeïnt a la CEOE
Cànovas i Sagasta és el PSOE i PP
UGT rima amb "ojete", no és casual
és pel pacte anal amb la patronal
és dir-li amoral a l'homosexual
però veuen normal el cervell de Bisbal
el Madrid imperial, els Mauricio Colmenero
la xusma, la caspa, els Tomás Roncero
foc al patró, hipòcrita farlopero
i a la seua diversió, el bombero torero
presó de cultures, estat prefabricat
este malson de Resines per fi s’ha acabat
som revolucionaris, "vaya vaya"
castissos messetaris, "no teneis playa"
[Panxo]
CASTISSA I RÀNCIA, DECADENT PUTREFACTA
CANSATS DEL FATXA, L’ESGLÉSIA, LA CASPA
EL BOU D’OSBORNE, ELS TEMPS OBSCURS
ELS NAZIS TORNEN, SANG A LES MANS, METRALLA ALS MURS
EL DESPERTAR DELS POBLES, EL CRIT DE L’OBLIDAT
LA RESPOSTA DEL POBRE, LA RÀBIA DEL QUE SAP
QUE TALLAREM CADENES, DESTERRAREM LES PENES
EMPUNYAREM LES ARMES I RODARAN ELS CAPS
[Toni el sucio]
Llaman cultura a la tortura
pero a los fachas la tortura, ya sabes, siempre se la puso dura
sacan pañuelos pidiendo premios por matar
el aficionado es animal y no el del ruedo, chaval
dicen que el toro ataca al hombre
qué va, se defiende lejos del hábitat natural que le corresponde
si muere Enrique Ponce lo enterrarán con honores
yo lo fusilaba ya junto al trío de las Azores
actrices, actores, farándula, caspa y escote
superhéroes con capa y subnormales con capote
recortes en educación y sanidad, pero
el toro embolado en las fiestas no puede faltar
y así nos va chiquilla desde Coruña a Sevilla
espero que empalen al alcalde de Tordesillas
y a todo aquel que gaste dinero público
en asesinar animales de un modo lúdico
que no retrasmitan matanzas en la tele pública
y menos aún en horario infantil
que tampoco saquen a los pederastas con túnica
y repartan libros y no muerte en la feria de abril
nos quieren prohibir por hablar tan claro
por denunciar la vergüenza de este estado
pero bien, ya sé, la muerte de otros les divierte
tomé ejemplo y bridé con cava al llegarle a Fraga su muerte
y sé, que los veré en el infierno
buscan orejas y rabo porque ya tienen los cuernos
pero ya saben que yo lucho y jamás lloro
y que si muere un torero yo sacaré a hombros al toro.
[Panxo]
CASTISSA I RÀNCIA, DECADENT PUTREFACTA
CANSATS DEL FATXA, L’ESGLÉSIA, LA CASPA
EL BOU D’OSBORNE, ELS TEMPS OBSCURS
ELS NAZIS TORNEN, SANG A LES MANS, METRALLA ALS MURS
EL DESPERTAR DELS POBLES, EL CRIT DE L’OBLIDAT
LA RESPOSTA DEL POBRE, LA RÀBIA DEL QUE SAP
QUE TALLAREM CADENES, DESTERRAREM LES PENES
EMPUNYAREM LES ARMES I RODARAN ELS CAPS
|
||||
6. |
Creiem en tu
04:15
|
|||
CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA
CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT
CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA
CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT
[Antzoki]
Ho faig de conya, oooh
regala'm una carantonya, lleva'm la ronya
perguí la vergonya a una botella de Cointreau
cridant a l'eternitat que ara va de bo
burlant-nos de l'escòria, fent història
pena i glòria, boira, l'aparte i entre
traçant la trajectòria cap al teu ventre
projectes de la perifèria al centre
cantant-nos en Raimon hem viscut junts
llum, foc, veu, unint els punts
lluitar damunt d'una terra que plora
que no mora, és l'hora de defensar-ho fora
cançó que honora la classe treballadora
amb veu seductora i instru motivadora
l'estora té la pols de tot el teu camí
del que somniàves sentint a Moustaki
tovarichi, què?
camarades, anònims de bé, la bona gent
creiem en ella, en ell, en qui ens sent
tasta el ritme, fluix, fruix, gaudix
deixàrem de fer estelades amb guix
per omplir avingudes, grises, mudes
batalles vencudes i cridades perdudes
mira Noveccento, vigila el tempo,
al sexe, al rap, mmm, clar
el caliu d'una llar, la fredor d'un tzar
un port sense far, un cor rar, encedre's
paraules d'odi senzilles i tendres
l’optimisme de guanyar sense vendre's
de triomfar, de renàixer de les cendres
vull l'orgull de les innocents al cadafal
l'orgull dels pescadors del Cabanyal
CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA
CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT
CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA
CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT
[Olmos]
Portem la història gravada a barres
cintes blanques, guitarres, fartons de goles amples
suïcidis col·lectius
amnèsia controlada, memòria silenciada
precioses matinades
buscant l’orgull de seguir vius
amb el cap alt, el pit amunt
tu també, Brutus, fill meu? Especialistes en ofegar veus
clavells i roses, Déu i l’ordre de les coses,
ací per 10 cèntims acabarem dins les foses, crits,
germans maten germans
espardenya o guant blanc? Blau o no blau?
Lo Rat Penat i Tirant lo Blanc, sang i espasa
files pel carbó i l’oli, sacs d’odi i la fam entrant pels coixins a la nit.
a espentes i rodolons, caminàrem ferms
ens volgueren separats però ens ajuntarà el temps
portem la batalla a les venes, trens farcits d’idees
ments farcides d’arguments conscients
anys de por i de misèria, de crueltat i histèria
València, vesprades d’estiu banyant-se dins la sèquia
el Xúquer, el Sènia, fira de la vanitat
portem la dignitat que ens furtaren amb la identitat
drap clavat, ens uneix tot un llegat
tancar els ulls a la realitat és frenar la unitat
estic fart, vull l’orgull del llauro trepitjant l’esvàstic,
l’orgull de l’obrer de la fàbrica
CREIEM EN TU, JUNTES OBRIM SENDA
CREIEM EN TU, COMPARTINT RECOLZANT
CREIEM EN TU, QUE NO ESTÀS EN VENDA
CREIEM EN TU, QUE ARA ENS ESTÀS ESCOLTANT
|
||||
7. |
||||
[Charly Efe]
Fotent-me ratlles amb més gula que Viriato
deixant-me l’adolescència en la porta del lavabo
son roïns per contracte firmant pactes d’ignorància
no em jures tantes vegades sempre en la distancia
estic fora de control com el vol d’aquell ertzaintza
jo no faig campanya qui m’aporta i qui m’enganya
qui no te principis no te esperança
condescendent amb les meues lleis, jo sóc la democràcia
ferides en els punys i forats de dos-cents euros
estic lluny com els conills que mai me menjo
tot es fa droga i carn amant-te sense escrúpols
en la meu sola els núvols, subversiu com Diego al futbol
m´estic menjant la nit a trossos, merda
ta mare en venda afiliat a la llei de drogo-dependència
tinc l’essència dels cabrons que mai es renten
dur com el cinema de Quentin, mai me la jugue al "uno equis"
poemes a la pell com Carles Sabater, dis-me si vens és pel fet d’estar content prop del teu llit
dins del teus pits, l’amor pareix la mort
jo no faig rap en valencià per Boy Scouts
el meu cor ple de nostàlgia i apatia, fills de puta
Arrap sap que si me pose els deixe en bàbia
si faig del sexe màgia és per la làbia
Esperanza Aguirre és una arpia despitada.
[Antzoki]
Fotent-me misteles fins a unflar-me
deixant-me l'adolescència als pubs del Carme
estem fent una col·labo històrica, este tio
és una mescla etílica de Bukowsky i Don Pío
l'underground valentí en castellà, ja
comença per fí a rapejar en valencià
està treien la llengua com el Piojo López
després d'una siesta de Mágico González
vaig començar a fer raps per dos colegues
mentre avançaven les nits i s'apagaven veles
els mantic i amb un d'ells fòrmarem el grupàs
generació de concerts d'SFDK i Obrint Pas
al nas del Charly, cultura popular
vomite la penúria fora del bar, no vull plorar
sí rememorar borratxeries de Montserrat
i declarar l'estat de permanent felicitat
[Olmos]
Fotent-me cassalles de petaca amb el Cano
xafant silencis fràgils, vidres de Murano
la petem, nano, tres xotos i un granota
el panorama explota amb cares de tios durs com Ray Liotta
evoquem la valència eròtica d’Estellés
cuixes banyades al cine, follar com salvatges
comanxes a una terra de vaquers
la davantera elèctrica és ARRAP i Carles
arriben els rookies de l’any amb l’All Star
clàssic com l’eixida dels obrers de la fàbrica
van d’intel·lectuals i ensenyen la polla per Webcam com Banega
amb més perill que Charlie Sheen a una bodega
en valencià i desmuntem la paraeta
als que són pantomima, esquelet, pose i estampeta,
la majoria del rap espanyol em recorda a Mendieta,
fóren els meus ídols i ara em preocupen menys que una dieta
|
||||
8. |
Tambors de guerra
04:05
|
|||
ARRAP ES CLAVA I SAGNES, DE L’HORTA A LES MUNTANYES
DEL DESERT DE LES PALMES A LES TEUES BANYES
POSTURES, VES I AMAGA’T CORRE, DE LA TORRE
DEL MICALET CRIDEM: QUE EL POBLE S’ALCE EN ARMES!
(X2)
[Olmos]
Tu no sones gros, gros sona Vinnie Paz
sentint Ill Bill, pensant en decapitar
a Font de Mora amb una aixà oxidà, quina animalà
fes altre moviment en fals i acabes soterrat en calç viva
així va, flipa, mira, ARRAP arriba i per Shiva, nina,
és rap de mina, crema i contamina
l’avantguarda como Tristan Tzara, contestant idea clara
“Rapeo todo en valenciano, sí, ¿que pasa?”
que torne Terra Lliure un rato i creme a Rodrigo Rato
per la memòria de Vanzetti i Sacco
jo el pal, tu el taco, disparant a l’aparato
el govern no és de Fabra, és de Barclays i Chevron Texaco
no hi ha reis que pare la veu del poble, és un sabre
euskera, gallec o bable
trepitja al nazi i respecta el que parle
caixa de fusta o marbre al retor, soc un gudari
assassins genocides l’OMC i el Fons Monetari
posat un sari d’Armani i que et suborne un sastre
vull que s’ensorre el sostre de Savador Sostres
vinils i crestes, hui vivim rulant enllaços
Espanya tenia a CPV, però nosaltres a 13 Pasos
menja-te-la, és el primer plat
pedres, llibres, contra porres, portem el combat
moderantisme i reformes per a clavar-nos al forat
arraps del gat d’Arrap, la fúria del poble com Jaen Paul Marat
ARRAP ES CLAVA I SAGNES, DE L’HORTA A LES MUNTANYES
DEL DESERT DE LES PALMES A LES TEUES BANYES
POSTURES, VES I AMAGA’T CORRE, DE LA TORRE
DEL MICALET CRIDEM: QUE EL POBLE S’ALCE EN ARMES!
(X2)
[Antzoki]
Vacilant al poder com, com, el Txeroki
gastant-ho tot en alcohol com Chinasky
aghhh, a la merda la resistència, hem esclatat
contra la prepotència passem a l'atac
Borbons, València serà el teu gulag
segona residència? Ni una en propietat i me moc en bonobús
però en sentir ARRAP apagaran telecinco i els farà palmes el parrús
és cus cus, ritmes i rimes sobre bones bases
pau entre pobles i guerra entre classes
deixebles de Violadores, Antzoki, Olmos i Cano
com Aute i Silvio Rodríguez "Mano a mano"
ens aplicaran el Ludovic, temen l'arrapada
que s'aparte el kinki i el ric, estem de tornada
la Geperudeta és comunista i ve armada
amb un AK-47, un mocador fester i una estrelada
tres irreductibles, la Redribbon arrapant
portant èpiques històries d'armes i d'amor com el Tirant
tot se cura, hidrofobia, aracnofòbia i catalanofòbia
un trauma perquè un català els robà la nòvia
no anem d'oportunistes com Tote en Redes Sociales
injustícia és el pacte de l'euro, no la disco per a ties devades
bales guardades al calaix, tambors de guerra
som els de baix i venim per l'esquerra
ARRAP ES CLAVA I SAGNES, DE L’HORTA A LES MUNTANYES
DEL DESERT DE LES PALMES A LES TEUES BANYES
POSTURES, VES I AMAGA’T CORRE, DE LA TORRE
DEL MICALET CRIDEM: QUE EL POBLE S’ALCE EN ARMES!
(X2)
|
||||
9. |
Mira com passen
05:13
|
|||
[Olmos]
Mira com passen els dies, són glaçons de gel
amics i amigues, companys i companyes de tren
històries incompletes, metes, reptes i oblits,
germans de batalla, i pocs però cruels enemics
crits, metralla, adolescència irracional
uns plors a Mestalla, una hòstia dins del casal
dolor paternal, amor maternal
el primer glop de cassalla que et crema fins l’engonal
antics records d’una amistat passada
que passen pel teu costat ara i et giren la cara
això no val, és trampa, creiem que "per sempre"
però l’oblit s’escampa i alguns es queden enrere
parlàrem de veure’ns, però res queda i ho saps
apretant les dents, teníem el món a les mans
anys que no vindran, nits que quedaran
record etern gravat amb sang
MIRA COM PASSEN ELS DIES, MIRA COM PASSEN ELS ANYS
MIRA COM MOREN MIGDIES, MIRA COM NAIXEN COMPANYS
MIRA COM FÓREM DOS VIDES, ARA DOS ESTRANYS,
CLAUS I PANYS GUARDEN ELS VELLS PARANYS
x2
[Antzoki]
Mira com passen els dies i les festes impecables
a la freda jungla carn i ungla inseparables, imparables
hui són paraules de mim, la plaça és polsim
corrent carrer avall pareixíem Jules i Jim
"Le temps de vivre", ho volíem tot i tot de pressa
la bellesa de la saviesa, la promesa de la tendresa
tira’m un cable quan la vida em parega
una sentència no apel·lable, una decisió no impugnable
no som els que érem, però sí els que volíem ser?
no ho sé, m’oloraven els dits a taronger
una espelma apagada acomiadava febrer
i una pintada deia que era nostre el carrer
quan alçàvem banderes i maleíem el tron
quan vetllàvem nits senceres guanyant la son
quan em digueres “anem a canviar el món”
i te n’anares per sempre a l’últim segon
[Olmos]
Era fang a la boca la infància perduda
però perdre l’adolescència era encara més fotuda
muda carícia al final d’una etapa, agafats de la mà
parlant de textos de Fuster i fotos de Robert Capa
aprenguèrem a aprendre junts i ho oblidarem tot
ara un pot en un clot conserva records
aguanta si pots, jo t’espere al tornar d’estiu
però tot canvià de sobte i ja no trobe el teu caliu
viu paral·lela l’enyorança al pis de dalt
em porta vidres al terra i un baló desinflat
un terrat, un grapat de somnis
i el coratge amb el que parlàvem del futur i els makis
cor de trencadís, parla’m de quan érem infants
troba’m els guants, recorda’m els colpets mullant les mans
olor a alcohol i a esperança en el futur
pensar que tot acaba i no torna és massa dur
MIRA COM PASSEN ELS DIES, MIRA COM PASSEN ELS ANYS
MIRA COM MOREN MIGDIES, MIRA COM NAIXEN COMPANYS
MIRA COM FÓREM DOS VIDES, ARA DOS ESTRANYS
CLAUS I PANYS GUARDEN ELS VELLS PARANYS
[Antzoki]
A una pesada maleta una memòria inquieta
la putada és que la vida no té Control Zeta
tapeta, xarreta, córrer i perdre el tren
riure i amb l’ull fotografiar un sentiment
parlàvem de música i de revoltes llunyanes
conspirant entre kebaps setmanes i setmanes
un cap d’any amb burrets, amor i gresca
uns dits entrellaçant-se, un cinema a la fresca
concerts, balls, brindis, sensació indescriptible
el 25 d’abril creient que tot era possible
inoblidables dies de Vives, d’institut
llunyanes les primeres ressaques, el primer canut
Itàlia, Amsterdam, París i una nit a comisaria
el destí va invertir en mi però ja no me fia
a l’escola he tornat i ho he vist tot transformat
mira com passen els anys, mira com hem canviat
|
||||
10. |
Estel al cel
03:09
|
|||
[Olmos]
És una merda no trobar paraules
trau el paraigües, estan plorant els àngels
trepant pels arbres, es trenquen ales
els peus en fang, és adéu i gràcies
estic farcit de somnis muts en gàbies
carregat d’espatlles, escrivint-vos ratlles
a dos peus de terra
blasfèmies, he passat dues pandèmies
còlera i diftèries, caigudes sèries
estic surant pel cosmos
ecos i trons són els meus esforços
mirant els dies sompos
girant la trompa, a vore com cau
vull un cau calent a ponent, lluny de la pell de brau
cau la vesprada, mantega solar a la finestra
estan fonent-se els pols al paladar en una festa
i este no està, està perdut
parlant a crits amb el silenci d’un orador mut
passa l’embut, exigències, tu vals, tu pots
s’esperen de tu els millors dots
i pensar en que deus ser mirant els núvols
LA VIDA PASSA I MIRA, ALGUNS MIRANT AVALL
ALTRES L’ALTERNATIVA, SURANT EL VENT A CAVALL
FÍSICA RECREATIVA, FUGINT DEL CANT DEL GALL
BURLANT-SE DELS OBSTACLES QUE ENS POSEN PER CAURE AL TALL
(x2)
[Antzoki]
Necessite droga i amor, els teus cabells color mel
la dolçor, el ron abraçant el gel
M'inspira Pachelbel, un estel al cel
buscar la mar amb la devoció d'Antonie Doinel
sense energia ni per a segregar llàgrimes
vull escriure la història, no passar pàgines
amo de les paraules, esclau dels teus silencis
com carrers atenencs el meu cor són incendis
vilipendis que anar superant, filosofejant amb un té
recuperaré la fe i xafaré els carrers novament de la València ensangrentada
i ploraré pels absents a una plaça alliberada
Soldat sense balada, camí sense fi
camarada sense Santaclara, "enfant de la patrie"
em toca tirar a mi però guanya la banca
sempre ens quedarà París i Casablanca
LA VIDA PASSA I MIRA, ALGUNS MIRANT AVALL
ALTRES L’ALTERNATIVA, SURANT EL VENT A CAVALL
FÍSICA RECREATIVA, FUGINT DEL CANT DEL GALL
BURLANT-SE DELS OBSTACLES QUE ENS POSEN PER CAURE AL TALL
(x2)
|
||||
11. |
Si pillem una pistola
03:22
|
|||
[Antzoki]
Si agafe una pistola no serà per ser un gangsta
serà per expropiar a Roig i repartir la pasta
robar-li a Emilio el botín, fer callar a Pajín
encara que m'enganyen i maten com a Andreu Nin
prim, no me vingues de "chico malo", de rebel
si davant del patró te comportes com una puta en zel
amb l'odi d'un paria, apunta i dispara
socialitzarem Bankia amb estil Guevara
me la sua la panda de kies i roba cara
natros recordem Amanda sentint a Victor Jara
"para para" ens suplica el carca i l'oligarca
rebel·lia no és ser un cani, és derrocar al monarca
de la comarca som l'orgull, ens bull la sang
mafiosillo, vas de superior? Traga fang
seràs un home quan uses la pipa per a atracar un banc
seré franc, Obama és un bon blanc
macarrons de resaca, paella de diumenge
vendre'm per una butaca, ixe plat no me'l menge
encenem la traca amb hiphop incendiari
volem kale barraka, no portades de diari
insurrecció clandestina sense squad ni segell
gansta rap? No, adrenalina i fusell
cambrera de Baobab? vull la xica q somiava amb un bidó de gasolina i la foto del rei
QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA
(x2)
[Olmos]
Si pillem una pistola, flipes
serà justicia, veges, capta la metàfora
no parpelleges, a obrer fotut patró penjat
no és vandalisme ni maldat, és la fúria del poble segrestat
fem del rap un arma real i valenta, no moixa
anticapitalista, conscient amb la història
els teus clips amb pistoles i tipets ciclats
si tinguèreu valor usarieu eixa força contra l’Estat,
eixint amb armes per marcar paquet
amb una xoni operada al costat com un joguet
nosaltres arengant les mases des del Miqualet
d’ací uns anys vorem, quan no tingues què donar al teu xiquet
clixés, mites, sigam sincers
l’Estat usa pistoles diàriament
com els desnonaments,
tenim arguments, per armar-nos fins les dents
valentes i valents, expropiem als terratinents
Tirans son la CIA, el Banc Mundial,
les grans transnacionals, Goldman Sachs
si pillem una pipa, serà dificil saps?
l’exemple és Grècia i no els burgesos indignats
caps d’empresa, putes de la patronal
gossos del PPSOE servint al capital
antiracistes sempre, contra la màfia que ens governa
el futur ens espera, guanyarem esta guerra.
QUÈ PASSA, QUÈ PASSA, SI PILLEM UNA PISTOLA
QUE COL·LECTIVITZAREM IBERDROLA I COCACOLA
SI PILLEM ARMES ALGUNS HAURAN DE CÓRRER
MASCAXAPES L’ENEMIC ÉS LA FAMÍLIA ROCKEFELLER
(x2)
|
||||
12. |
Foc sobre el sud
03:16
|
|||
[Antzoki]
Ja veus, no obeïm a cap dels seus deus
ni la Bíblia ni el Coran guien els nostres peus
com un pastís repartiren Àfrica
frontera recta, invasió diplomàtica
corporacions treuen profit de la destrucció
un tret al pit és un negoci rodó
A Líbia o Iraq, sang, por, fum
país massacrat, "salam aleikum"!
universalitzem valors, però, ei
ni burka ni demofal·làcia made in USA
no és democràcia el que busca la metròpoli
interessa l'orient mitjà sols pel seu petroli
"hurria!" al desert resistint invasors
Front polisari venjant plors
que torne l'Egipte de Nasser, la primavera
la revolució de Saur camperola i obrera
QUI VA DONAR-VOS ARMES?
QUI VA IMPOSAR GOVERNS?
QUI VA FURTAR RIQUESES?
QUI VA POSAR TITELLES?
QUI VA CREAR FRONTERES?
I CÚPULA DIRIGENT?
QUI VA SOTMETRE A ORIENT?
ESTATS UNITS I OCCIDENT.
[Olmos]
Dècades de titelles, Occident i USA a càrrec
nomena l’alt càrrec i t’assegures omplir-te el saquet
Orient pròxim i el Magreb, a tort i a dret
l’imperi dicta en l’ombra, governs fets de trets
perseguint al poble sahrauí, oblit i set
resistència a l'immens desert
Joan Carles la xupla al seu germà menudet
el genocida Mohamed
el poble àrab encen la flama, la revolta s’escampa, eh?
pedrades, places plenes, tirant al tirà, In-xa-Al·lah
Palestina massacrada per l’assassí israelià
tots parlaven del regim iranià
mentre Gadaffi era el nostre fill de puta
i mitja Europa li besava a la mà,
ningú parla de les musulmanes rebels, sols de la Sharia
moltes catòliques son més radicals a Espanya
occident balla la dansa macabra colonial
condema la intifada i no l’atac al Mavi Marmara
Europa bàrbara, mà llarga a l’Àfrica
Amèrica, fent del saqueig la tàctica oficial
pràctiques i laboratoris, genocidis legals
OTAN és terrorisme com soldats americans
tancs, avions operació plom fos, cruel
no donem lliçons a pobles del Sud rebels
el vel? preferisc prohibir a l’Estat de Israel,
ells ara son Hitler i els palestins els jueus
|
||||
13. |
||||
[Olmos]
Querem expremernos, seguir la doctrina del shock
quatre corporacions tenen tota la informació en stock
I ací mira, obrers fan vida d’esclaus per unes claus
A la forca Vaclav Klaus
Uns naixen formiga altres cigala, això no ho conten
La cel·la 211, no és igual que la de Mario Conde,
Tirat d’un pont eh!, no volem contes de fades,
Son faves contades, les ones dicten el que penses,
Moltes voltes, senc les vostres boques tortes,
I m’entren ganes d’hostiar-vos per idiotes, fotre,
Un llibre i un autor i diuen Harry Potter i la Rowling,
Jo l’Estat i la Revolució de Lenin
Tenen un planing, ens fan sentir-nos aïllats,
Individualitzats, separats per conceptes inventats,
Centres privats, càmeres, hospitals deutors però amb plasmes,
Volen que calles, t’agenolles i no brames,
a les dones obertes de cames,
als homes pensant en bragues,
pedres, foc i flames, contra els tirans d’occident,
tenim que obrir la ment, pensar perquè que no arribem mai a fi de mes,
és un sistema alienant i cruel, portem la llum d’un estel
ho digué Fidel, la injustícia tremola,
quan un poble enèrgic plora, ha arribat l’hora
de que junts trepitgem l’escòria, tocar la glòria.
amb els germans gallecs, la rebeliom, la revolta
de la mediterrània a l’atlàntic, obrim la porta
escolta el clam, el crit a la nit dels pobres
la solidaritat és la tendresa dels pobles
[Nervo]
Volem exprimirnos pero nom podem,
querem afundirnos na depressom do pobre,
cun peta de polem choro as Fragas do Eume
rendirme? Eu meu? Conho que nem o sonhem
Que nom estorvem, que o que proponhem
insultos a intelixencia de cada home ou mulher
alza o punho, rebelate
se fai falha apunhala cumha culher
Vem, saca a mal o bem, qe caralho crem
que imos por a outra meixela?
qem, creese mais qe, tem neste cd
a base dum grave problema
A voz da insulxencia qeima nesses timpanos,
a yihad dos versos dum pobo cabreado,
frio coma um tempano ate qe a rua arde
a penha se mosquea, e os carros volcados
Reforma laboral nos qere escravizados,
europeos? eu e ti? o caralho
som filho da Milagros olha a ficha policia
Cristopher Machado alias rap radical
Rap racional!! deus economia morre
sem cartos no peto,dime,donde corres?
senhores de maletim e traje rim
mentres xuventude enganase no puto burguer king
principio do fin... vivir para creer,
qerem-nos exprimir!... pero nom podem
som como dengue no corpo os cabrons
mas a coraçoms com fame nom os exprime nim dios!
[Antzoki]
Volen exprimir-nos amb la desmotivació
desmobilització i perversió del mot revolució
colló, són eleccions series
socialitzem beneficis o gestionem misèries
tu tries, no hi ha terceres vies, som les masses
entesa entre ismes però no entre classes
mentides, crisis, vicis, model en fallida
hi ha més riquesa però pitjor repartida
si el capitalisme fóra meritocràtic de veritat
Rafa Mora estaria dormint a forat, esquirol
embobat amb el gol, allà fora estan partint caps
a gent que està lluitant per tu, saps?
Als 50 es prohibia fer vaga, ja no cal
hi ha mercedes milà i centre comercial
reforma laboral és terrorisme patronal
fer batucades neohippies ja no val
Espanya no tingué Judici de Nuremberg
sí Congreso de Suresnes, carnestoltes
no pot ser real vore als del PSOE cantant la Internacional
no és funcionari, és sicari l'hostiador policial
l'enemic és l'amo, la poli el brut gos
Emarsa, Brugal, Nóos, allargant la mà
ja ni tenim les molles, anem a pel pa
"make capitalism history" però ja
flipa-la, prova-la, col·labo VLC - Galiza
retallen a l'educació però no a la misa
ibèrica insurrecció, escamots, avalots
cadascú a sa casa i Marx a la de tots
|
||||
14. |
||||
[Pa Lao]
Lent i torpe, no tinc molt de res
me'n vaig de tempo i aixina i tot vacile
puge sense arnés
si veniu no ratlleu, estic molt bé estant sol
nuet al sol, vaig solt, anticicló jugant al peu
Li Bai en mountain bike, guaret de ròtula ja adéu
i dic orfebre, orella, barbas, panxa i primate
sabeu qui sou, vates con bates!
amb els dits d'una mà compte als bròders
connecta 4, partida a dobles, anem enpates
mohâtros fem jeet kune do; Poncio, pilates
clavegueram o cènit? ja voreu
flou imprevisible com el Loco Abreu
me mola dir clorofil·la, Burkina Faso
cianocobalamina, #vagamundialindefinida
i de paso, va, Katrina pal Nasdaq i
Ojén no ven infàmia com l'Starbacks!
pilla açò, programació telele digital terrestre
som com la marjal
tu remeneja'ns el fons i no voràs res clar
'igual te regue les plantes que t'afile la destral'
diuen que ací s'escolta el so
prou abans que se veu el rellamp
som tronats, men, no il·luminats, ahà
a la cuina com al micro, bro'
millor que siga bo, dic jo, que que estiga bo?
però no em sap mal, no van en mala idea
és inconsciència, ignorància o la inèrcia
dona't temps, xaval
s'acaloren a ca Loren, mal percal
en la calma!
el treball assalariat no és lo que falta
és lo que sobra!
els diners no fan falta
és lo que sobra!
tal qual, com la paraula 'estat' o 'vertical'
si no pillen res del meu catxo no passarà res, vitat?
fa igual!
NO TÉ SENTIT
NO M’HAS SENTIT?
NO, NO T’HE SENTIT,
VES A FER LA MÀ!
EREN QUATRE GATS, PERÒ DONAVEN GUERRA
ARA VA DE BO,
PA' QUE MENOS, POS' SI NO RIMA
(X2)
[Olmos]
2 pa 2 i som 4, apuntat al màster
postgrau de rap, agafa apunts
va a ser, com quan t’ensenyaren a escriure
una master class, vamos
amb un bum-clax, nanos, os lo explicamos
València rapeja com jo diga, estamos?
aneu acostumant-vos arribem per a quedar-nos
bròfecs, al fons d’un pou fons volem González Pons
alguns bons mossos, gossos blavers morts a mossos,
no és rap en castellà, ni ska en valencià
“es algo raro”
ens volen empaquetar com Hacendado,
música en valencià no és un gènere, això és així
i estos fan més pel rap d’ací que molta pelitrúmpeli,
torna-li la trompa al xic amb que açò no ven, va!
ningú se puja al carro perquè el carro ja no està
tremola, ho saps, bufona i afona la mascletà
rapejà i de gom a gom, de goma2 a la cridà
sent-la, alça la sella i corre açò amb tu no va,
flípa-la, no és pa tots el públics, porte una estrelà
som fantasmes, no eixistim pa tu, no? però et crema
que ho fem tant crema i en la teua llengua, a fer la mà!
tracka final, amb dos titans, tirans ritmes blans
apitxant com animals, birres i entrepans
4x4 i no som Lans-Rover,
mireu a vore quin sants receu
pa' que estos 4 no vos troben.
[Antzoki]
És la tracka final, la guerra, la garra
és rojor comunal al Terra a la barra
jo sóc el pedal que pilles de farra
l'intel·lectual que te folla com un macarra
són bescollaes a l'SGAE, gorrinaes, xà
menage a trois fent la mà al seu blablabla
acompanyats esta vegà per panxo i palau
més Loren ja som el 6 del teu dau
no és fotre un clau, és accent de l'horta
abans de ser esclau, talla't la orta
au cacau, entra l'Uve per la porta
un srcatch, un vinet i un sopar de pa i porta
ratlles, talonaris, espies, mercenaris
açò és un infern i natros incendiaris
ixim dels armaris, ja no som becaris
mc's contestataris, temeraris corsaris
malparlaran per pur enveja, teta
te detendran per enamoraeta
deshonor a la cort, portem la malifeta
no temen a la mort, sí una vida incompleta
gentoleta, açò és una bombà, una traca
al pantaca la petaca, al pantà la seua placa
rap en valencià, sí, pa la saca
riaca, astò està to fuaca
NO TÉ SENTIT
NO M’HAS SENTIT?
NO, NO T’HE SENTIT,
VES A FER LA MÀ!
EREN QUATRE GATS, PERÒ DONAVEN GUERRA
ARA VA DE BO,
PA' QUE MENOS, POS' SI NO RIMA
(X2)
[Panxo]
Yeah, yeah, és Panx on the mic, check check one two
morint-me de les ganes de matar-te a tu i a tu
la meua zona és l’escenari, pintamona
el llit, el parc i el diccionari, la barra i el vermut
no no, no t’equivoques, no acabe d’arribar
jo represente a Sophy Zoo, rap in working-class
camine pel ritme i senc la puta glòria
la musica és la meua vida, el rap la meua nòvia
volem resucitar la puta de València
puta i apalejà, ni vol mostrar-se ja
des del brèssol de 13 pasos, Loren, su eminencia
vespraes de birres i crits, nits de fer maldats
entre al local amb rostre afable i tranquil
amb la careta del que sap que la va a partir
fill, jo se què fer damunt del beat, del llit
like Tribe called quest, Jurassic, Erick B, Rakim
mamant dels clasics, és lo bàsic, vos ho dic
el meu treball es rapejar, no menejar la pelvis
el carrer on visc, mate pels amics
filòsofs d’after-hours, inventors de proverbis
traca final, arrap ataca, donant la xapa,
el vostre rap fa olor a caca, taca del mapa,
traurem el disc avant, ei, ara va de bo
fiqueu la pasta, cabrons, l’estil ja el fique jo
NO TÉ SENTIT
NO M’HAS SENTIT?
NO, NO T’HE SENTIT,
VES A FER LA MÀ!
EREN QUATRE GATS, PERÒ DONAVEN GUERRA
ARA VA DE BO,
PA' QUE MENOS, POS' SI NO RIMA
(X2)
|
ARRAP Valencia, Spain
ARRAP és rap de soca-rel, aborigen, combatiu, revolucionari i sincer.
Naix a la ciutat
de València com a unió d'Antzoki, Olmos (Mc’s) i DJ Cano, tres amics de diferents barris del cap i casal, amb la intenció de fer una aposta seriosa i valenta pel rap en la nostra llengua.
Lletres amb ràbia, batalla i enginy contra el sistema i l’opressió.
... more
Streaming and Download help
If you like ARRAP, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp